“Rentar plats, estendre la roba, tenir cura de les criatures… Els espais domèstics presents a les fotografies de Marta Callen reforcen la crítica feminista tradicional als rols assignats a les dones, però aquí l’autora els desmunta per obrir camins a narratives inesperades. Ho fa a través del diàleg amb la intel·ligència artificial, una tecnologia que, tot i estar entrenada amb dades sovint impregnades de biaixos socials, permet a l‘artista desestructurar i subvertir aquestes narratives mitjançant un ús crític i conscient. Així, la IA esdevé més una eina de resistència que no pas una font d’objectivitat, obrint nous espais per a un relat visual lliure dels biaixos habituals.
Aquesta vegada, les imatges ens traslladen a fronteres desdibuixades entre realitat i ficció, entre el món quotidià i el desconegut. Les dones de les fotografies són protagonistes d’una narrativa de fugida que llegim com un acte de resistència davant sistemes opressius alhora que ens remet a la necessitat de trencar les estructures hegemòniques. La fugida no és només una resposta a l’opressió, sinó una invitació a imaginar altres mons, altres futurs possibles, on la connexió amb el món sigui tan fluida com aquestes fronteres entre realitat i ficció que ens proposa Callen.”